Close

Webinari Escola Rural Activa “Conclusions”

El món rural com un espai en el qual a més de servir de proveïment per a la resta del món, també es crea cultura essencial, la qual és necessari visibilitzar.

El passat dia 25 de març va tindre lloc el seminari de “Escoles Rurals Actives: una educació arrelada a l’entorn”. Durant el mateix es van presentar diferents experiències educatives en les quals es treballa per a la connexió dels xiquets i xiquetes amb la seua comunitat i amb el seu entorn.
La sessió es va iniciar amb la intervenció de Joaquín Araújo, qui va posar en valor els estils de vida rurals i la necessitat de connectar a les persones amb la naturalesa a través d’un aprofitament sostenible. Va reivindicar el món rural com un espai en el qual a més de servir de proveïment per a la resta del món, també es crea cultura, una cultura essencial i  la qual és necessari visibilitzar. Tot això juga un enorme paper quan parlem d’educació rural perquè tal com va dir Araujo “Tot el que t’ensenyen entre quatre parets serà parcial i estarà esbiaixat” i aquesta és la potencialitat de les escoles actives, oferir una educació que es desenvolupa a l’aire lliure i en contacte amb la naturalesa vivencialment.
A continuació, el militant ecologista reivindica la necessitat de mantindre els serveis essencials en el medi rural: “el món rural hui és una cultura desabastida de tot el que es mereix, ens hem allunyat de les fonts d’on brolla l’aigua, allunyant-nos d’allò que la dignitat humana més necessita: la convivència amb la vida”. Acaba la seua intervenció.
Després d’aquesta introducció tan poderosa i que representa una gran lloança als estils de vida rurals, el seminari virtual prossegueix presentant a la resta de ponents. Es tracta de tres casos d’èxit en el qual la introducció de metodologies més actives a les escoles ha tingut grans beneficis tant per a l’alumnat i el seu desenvolupament personal com per a la comunitat i les persones que viuen en el territori funcionant com un factor fonamental davant els processos de despoblament rural.
És el torn de Delfi Ruiz, una mestra jubilada que ha passat gran part de la seua trajectòria professional en l’aulari de Olba pertanyent al CRA de Javalambre. Durant el seu llarg acompliment ha vist com el col·legi ha passat de tindre 6 alumnes a tindre 50.
Durant el seu discurs compta com treballen en l’aulari, la creació d’un diari de classe, la impremta, el text lliure, i sobretot, l’assemblea. Es va anar generant el treball des de dins, entre tots, les famílies van prendre un lloc fonamental, ajudant amb les tasques de l’hort, realitzant excursions i acampades. Amb la creació de la Comunitat Educativa i les seues comissions, s’aborden les necessitats que van sorgint a cada moment, sempre de manera assembleària i buscant la màxima implicació de les famílies i les veïnes i veïns del municipi.
En aquestes dinàmiques l’hort ha exercit un paper fonamental i central. El treball en l’hort crea vincles intergeneracionals, fins i tot han creat una petita empresa en la qual els propis alumnes acudeixen a mercats a vendre el seu producte i prenen decisions entorn de què fer amb els beneficis o com gestionar la seua activitat. Delfi acaba la seua intervenció reivindicant el paper de les escoles rurals i el seu potencial a l’hora d’educar d’acord amb la naturalesa posant sobre la taula la necessitat d’organitzar-la i gestionar-la des del propi poble.
A continuació és el torn de Ibone Valerdi, directora i mestra de Magea Escola Activa de Burgos. El projecte es va iniciar en 2014 quan un grup de famílies es reuniren amb l’objectiu d’oferir un model pedagògic diferent a l’habitual als seus fills i filles. Es tracta d’una educació activa en la qual a més del contingut instrumental es treballa fortament l’emocional.
Ibone defensa que el medi rural és l’idoni per a dur a terme aquestes iniciatives, el contacte amb la naturalesa fa que fins i tot el joc canvie al llarg de l’any, a l’hivern busquen gel i a l’estiu busquen i examinen insectes. Es tracta d’introduir aprenentatges basats en la vida, entorn a un hort i els temps de la terra.
En el cas de Magea Escola Activa de Burgos, treballen a través de projectes en els quals integren totes les matèries, organitzen grups multinivells respectant els ritmes de cadascun i podent donar un tracte més individualitzat a l’alumnat. D’aquesta manera s’ensenyen continguts curriculars però l’alumnat també té una certa llibertat d’explorar aquells àmbits que més els mouen. A més el fet d’estar situada en un entorn rural li dona un especial sentit a l’educació en la cura ja que es tracta de xiquets i xiquetes educats en la cooperació, la col·laboració i la vida comunitària.
Finalment es dona el torn a Pedro Climent i Gloria Falomir, tècnics dinamitzadors de l’ERA, Escola Rural Activa de l’aulari de Vall de Almonacid, pertanyent al CRA Palància Espadán. El principal objectiu del projecte des del seu inici ha sigut evitar el tancament de l’escola del municipi. Vall de Almonacid és un poble situat a 10 km de Castelló al qual acudeixen diàriament a l’escola un total de 7 alumnes. El pròxim curs i amb la promoció de part de l’alumnat es veu en risc de ser tancat.
Davant aquest escenari que a primera vista pot semblar descoratjador, l’Associació sense ànim de lucre Interpreta Natura va aplicar una mirada diferencial, identificant grans potencialitats que podien posar-se al servei de l’escola i per tant de la comunitat.
Un grup d’alumnat reduït facilita una atenció humana i individualitzada, una comunitat familiar que compta amb multitud d’agents socials disposats a participar en l’educació de xiquets i xiquetes, un enclavament natural privilegiat i el gran suport social que ha tingut la iniciativa entre el veïnat ha fet possible el projecte.
A través de metodologies més actives els xiquets i xiquetes coneixen i interactuen amb el seu entorn fomentant d’aquesta manera el sentiment de pertinença, factor fonamental davant els processos de població. A través de la dinamització dels vincles intergeneracionals, són les pròpies persones del poble les que acudeixen a l’àmbit educatiu per a presentar-se com a experts en relació a un coneixement rellevant del territori. D’aquesta manera es treballa el patrimoni natural de la Serra de Espadán, el patrimoni cultural dels oficis tradicionals, el patrimoni material del Castell de Almonecir i les trinxeres de la Guerra Civil del Front del Llevant. D’igual manera l’hort orgànic i educatiu juga un gran paper en el projecte: es tracta tant d’un espai de trobada en el qual es connecta amb els cicles de la terra i es fomenta la corresponsabilitat en la gestió de residus orgànics com un espai de joc que s’han apropiat xiquets i xiquetes per a fer-ho seu, prenent també consciència de la seua corresponsabilitat en la cura d’aquest.
No és possible dinamitzar una escola sense dinamitzar la comunitat i és que, tal com es va dir durant el seminari, tots ells són els vertaders protagonistes quan parlem de dignificar les maneres de vida rurals i posar-los en valor com a referents per a xiquets i xiquetes.
Al final del seminari web es va subratllar la importància d’oferir una escola rural pública i de qualitat, que aplique una mirada diferencial a la seua realitat més pròxima i identifique les seues especificitats com a potencialitats per a posar-les al servei de l’educació. Les escoles rurals representen un factor fonamental davant els processos de despoblació que moltes d’aquestes zones estan vivint: reconeguem el seu potencial i mantinguem-les obertes.

Si després de veure aquest seminari et queda algun tipus d’inquietud sobre aquesta escola, no ho dubtes!

Related Posts