Diumenge 5 de maig, 11 del matí. L’expectació en la plaça d’En Blasc de Benassal és màxima. Fa uns mesos van aparéixer estranys dibuixos amb la silueta de Neptú en diferents llocs de la localitat. Semblaven assenyalar un camí però cap a on? per a què?
A més, des de fa unes setmanes, un dels millors obrers està creant una xicoteta construcció en la plaça i ningú sap per a què serà utilitzada. Arriba un veí que ha anat a fer un volt pel terme municipal i compte que una altra construcció igual ha aparegut en el Rivet. Comencen a aparéixer pals de ferro enfront dels llocs més representatius del patrimoni de la localitat.
Un bon dia, taulells de ceràmica pintats a mà, col·locats sobre aqueixes construccions i aqueixos pals, reflecteixen la grandesa de Benassal. Des de la seua flora i fauna fins al seu antic forn tradicional.
Al poc temps, des de l’ajuntament es fa l’anunci: el dia 5 de maig s’inaugurarà la ruta Els dominis de Neptú i es convida a tothom a participar.
I allà que anem quatre integrants d’Interpreta Natura, de bon matí, assajant en el cotxe i donant els últims retocs al guió, a la història, a això tan nostre que és la treatralització interpretativa. Evadne i Neptú saben que ho passaran bé, els altres dos gaudim dels seus assajos sense deixar de somriure perquè sabem que tot eixirà perfecte.
Des de l’ajuntament ens han dit que hi ha més de seixanta persones inscrites però nosaltres, poc optimistes perquè és el Dia de la Mare i no esperem que acudisquen tots, ens sorprenem en veure’ls a tots allí, en la plaça, puntuals i amb ganes, amb les seues motxilles i les seues gorres.
Bé, allà anem, pensem. I per allí apareix Evadne, l’estressada *náyade que no dona proveïment per a cuidar del patrimoni tan extens de Benassal perquè el seu cap, Neptú, és molt perepunyetes i perquè els humans no li ho posem gens fàcil.
Per allà fa entrada també Neptú, majestuós i prepotent, com correspon a un déu de l’Olimp. La náyade li explica com ha creat la ruta, perquè tots els pobres mortals coneguen fins a l’últim racó dels seus increïbles dominis. I els explica un joc de missatges encriptats i claus secretes que els assistents hauran de completar.
Neptú, orgullós, decideix acompanyar als mortals i la náyade es retira per a seguir amb les seues àrdues labors diàries.
Més tard, en el *Rivet, cridaran a Evadne i ella els contarà una bella llegenda. Faran un alt en el camí en tan singular paratge i seguiran, però ja sense la companyia de Neptú. Quedaran a veure’s en finalitzar la ruta, en la plaça de bous, en el centre de la localitat.
Cansats, una mica acalorats però il·lusionats, els veïns van arribant per fi al costat de l’última *tablilla en la plaça on els esperen, impacients, els que ja són els seus éssers mitològics preferits. Desxifrar el missatge secret no és poca cosa, així que Neptú i *Evadne els premien amb un xicotet regal perquè mai obliden que van caminar entre ells el dia en què van inaugurar la ruta Els dominis de Neptú.
