Close

ERA aposta per una pedagogia més integradora

ERA aposta per una pedagogia més integradora

Els carrers no seran silenciosos i continuaran plens d’alegria i tradició, no deixant caure en l’oblit els jocs que durant tantes generacions han fomentat la convivència i els vincles intergeneracionals.
Les persones majors són expertes a recordar-nos la nostra pertinença al territori i a la cultura. És per això que en l’ERA apostem per pedagogies més integradores i actives que ens connecten amb el territori i la comunitat. I quina millor manera que fer-ho fent el que més ens agrada… jugar!
Les noves formes de vida han canviat els nostres hàbits culturals. El “jugar” ha adquirit noves esferes, més individuals i travessades per les noves tecnologies. Els carrers, que antany eren el lloc d’esbarjo de xiquets i xiquetes s’han tornat silencioses, transformant l’espai públic cap a formes menys amables amb els xiquets i xiquetes i per tant amb la convivència.
En aquest context se’ns oblida que el “joc” també és l’ús i coneixement de formes de comunicació, d’enginy i de creació col·lectiva. A través dels jocs tradicionals les generacions s’entrellacen entorn de “joguets” atemporals creats a partir d’objectes quotidians. I és que, a l’hora de jugar, el més important no és el joguet, sinó el joc. Antigament bastava amb materials oposats en qualsevol lloc, una mica d’imaginació i de paciència per a passar hores jugant i implicar qualsevol persona, major o xicoteta que es disposara a participar.
Els jocs tradicionals són aquells que sorgeixen en la infància i perduren en el temps, amb la tradició que roman en la memòria de les persones més majors. Amb ells es reivindica la moderació com a antítesi al consumisme, la importància de l’experiència i de les relacions interpersonals per damunt dels béns materials. És per això que els adults majors esdevenen grans experts a l’hora de parlar de jugar.
A Vall de Almonacid hem volgut acostar a grans i xicotets a través del joc. La setmana passada vam estar posant en valor tots aquests coneixements tradicionals entorn del joc, i ens vam adonar de que lligat estava amb la vida quotidiana, amb les dates assenyalades en el calendari, amb els diferents carrers i places així com amb les muntanyes del voltant del poble. I és que el joc sempre ha articulat la convivència de majors i xicotets.
Atés que per la situació derivada del covid-19 no era possible ajuntar als adults majors i als xiquets i xiquetes del col·le, decidim realitzar una gimcana que recollira alguns reptes proposats pels avis i les àvies en forma de cartes.Durant el taller, els xiquets i xiquetes van haver de superar diferents propostes durant les quals van demostrar que ells també saben jugar sense joguets i reconeixen tots els racons del poble com a espais en els quals es pot jugar. Els adults majors ens van ensenyar el fàcil que és construir un joguet amb una mica d’imaginació, d’aquesta manera, un periòdic, unes canyes i un cabdell podien convertir-se en una cometa capaç de volar.

 

Els i les adults/tes majors poden estar tranquils/les, els xiquets i xiquetes coneixen la importància del joc en equip i de la imaginació. Els carrers no seran silenciosos i continuaran plenes d’alegria i tradició, no deixant caure en l’oblit els jocs que durant tantes generacions han fomentat la convivència i els vincles intergeneracionals.

Related Posts