Canviem el món amb la RSC
Empreses RSC, o empreses GREENWASHING?
Hui dia sembla que moltes empreses vulguen agarrar-se a la Responsabilitat Social Corporativa. Sembla que embene més. Que una empresa puga presumir de pràctiques més ètiques és una cosa valorable pel consumidor.
EL GREENWASHING
No obstant això, ens enfrontem a un risc, el greenwashing. Aquell maquillatge pel qual amb fer uns xicotets canvis ací, altres xicotets canvis allà, i publicitar-los molt, sembla suficient per a creure que una empresa està realment compromesa amb el mediambiental i el social.
APOSTAR POR LA RSC
Voler apostar per la RSC, suposa anar més enllà del mínim legal exigible. Aquest mínim se suposa i no sol ser suficient per a parlar d’empreses que vagen en l’avançada ecosocial. Lamentablement, moltes empreses amb comportaments no ètics s’agarren a dir que compleixen amb la legalitat.
Existeixen terminologies i maneres de fer empresa que al·ludeixen a clares pràctiques ecosocials a l’altura de les exigències de la RSC.Ens estem referint, per exemple, a l’economia del bé comú, a l’economia social, solidària o alternativa i al propi comerç just, avantguarda d’una RSC ben entesa.
Aquestes maneres de fer economia han apostat per un respecte al medi ambient real i per una consideració moral de les relacions laborals amb grans estàndards d’ètica.
Si volem que la nostra empresa puga ser considerada exemple de RSC podrem prendre notes d’alguns aspectes a considerar. Enumerem 10 claus, entre moltes altres que podrien fer la llista més extensa. L’ordre triat no denota major o menor importància.
El treball no deu ser un obstacle per a la maternitat/paternitat
Comencem per la primera clau, la conciliació familiar. És una part especialment sensible. El que un lloc de treball no es convertisca en un obstacle per a la maternitat/paternitat o criança dels més xicotets. I que aquesta cura no es convertisca en un obstacle per a poder aspirar a un lloc laboral. Existeixen exemples meravellosos d’empreses que inclouen una guarderia o la mateixa llei preveu baixes per dt./paternitat.
Posar en valor habilitats agrícoles!
Una altra segona clau podria ser el que valora molt el comerç just, implantat en moltes regions de l’hemisferi sud: posar en valor habilitats agrícoles i artesanes tradicionals i prèvies. Això permet als productors donar el millor de si, sense una ruptura amb la seua cosmovisió o territori. Parlem de pràctiques on el biorregionalisme s’expandeix amb força. No perdre els vincles amb un espai i temps propis a una determinada comunitat.
Major repartiment de rendes amb jornades reduïdes
En una tercera clau parlem de controlar el màxim d’hores d’una jornada laboral. Aconseguir 8-9 hores seria ja un gran assoliment en moltes parts del sud. No obstant això, podríem anar més lluny buscant les 5 hores. Jason Hickel ens conta que amb un major repartiment de rendes podríem alleujar la pressió sobre el planeta i aconseguir reduir la jornada laboral.
Preu just, salari digne
La quarta clau és aconseguir un salari digne. La Campanya “Roba Neta Internacional” ens parla del salari digne. Un salari que permeta a una dona mantindre a dos fills, pagar totes les despeses domèstiques i estalviar fins a un 10%. Aquesta potent petició feta a les grans empreses i proveïdors d’aquestes trauria de la pobresa a milions de persones.
lgualtat entre homes i dones
En la cinquena clau esmentem la igualtat entre homes i dones. És un fet que encara queda molt a nivell global per a obtindre aqueixa igualtat. Una empresa que es vulga cognomenar amb la RSC no pot permetre’s tals faltes d’equitat.
El respecte al medi ambient inclou matèries primeres
El respecte al medi ambient com a sisena clau que portem és evident. Aquesta clau podria bifurcar-se en múltiples claus. Totes, formes i maneres de cuidar la naturalesa, no sols de manera directa sinó de manera indirecta. Perquè una fàbrica en concret pot aportar moltes mesures anti contaminació (reciclatge d’aigües, retenció de partícules de fums…), però… les matèries primeres que van arribar fins a la planta també han sigut respectuoses amb els boscos i els oceans a l’hora d’extraure’s?
Erradicar l’explotació infantil
Una altra de les claus que no podria faltar és l’absència d‘explotació infantil. Segons l’Organització Internacional del treball els casos de xiquets emprats es van elevar a 160 milions l’any 2020. Un sistema econòmic basat en l’acumulació de capital de manera creixent i indefinida crea el marc ideal perquè això continue succeint.
Fomentar l’impacte positiu en la comunitat
Buscar un impacte positiu en la comunitat és tot el contrari als anomenats efectes col·laterals del mercat. Les regions on s’instauren les empreses també han de rebre els seus beneficis. No té sentit desequilibrar els fràgils equilibris de moltes comunitats indígenes i de llauradors del sud del món. Una cosa habitual quan es construeix una presa, s’obrin prospeccions petrolíferes o una nova mina.
Creem empatia cap als boscos i éssers vius
La novena clau que apuntem podria sorprendre més d’una o un. El benestar animal? Per què no incloure-ho en la gran carta dels millors desitjos? El filòsof J.B. Callicott es refereix als anells de consideració moral com aqueixa capacitat que té l’ésser humà d’anar augmentant progressivament la seua empatia a un nombre cada vegada major d’éssers. Des dels humans desconeguts i llunyans fins als boscos i totes les criatures vives.
Relocalitzar l’economia
L’última i desena clau que apuntem fa referència a relocalitzar l’economia. Té sentit disposar d’empreses socialment responsables si perquè funcionen necessitem que les seues peces i matèries primeres recórreguen tot el planeta? Té sentit alimentar porcs autòctons a Espanya amb pinsos fabricats amb soja procedents de terrenys de la Amazonía?
Anar per totes en una Responsabilitat Social Corporativa és no conformar-se amb xicotets maquillatges verds o socials. Una empresa del segle XXI que vulga fer-se dir responsable ha de treballar com treballen les ONGs i col·lectius socials, amb ambició, sense treva, fins a arribar al fons de l’ètica social i mediambiental.
Utilitzem les empreses per a construir aqueix món ecosocial que tots desitgem.
Hector Conesa.
La màquina de canviar el món
Atles lúdic visual de l’ecologia, l’economia solidària i la construcció de la felicitat.
Molts són els reptes socials i mediambientals als quals ens enfronta aquest segle. Canvi climàtic, desforestació, crisi energètica, desigualtats econòmiques… Però moltes són les solucions que ja estan funcionant i que exhibeix aquest llibre, per a demostrar que un altre món és possible i que el podem fer realitat amb la participació de totes les persones.
Esclat de formes i colors que ens aproximen a temes tan necessaris de conéixer com són la llar ecològica, l’agricultura orgànica, la mobilitat sostenible, la bioconstrucció, les fàbriques ecosocials, les artesanies, el comerç just, l’educació lliure, la salut integral, la banca ètica, el consum conscient, l’economia col·laborativa i la cooperació.
