Canvi Climàtic i usos del Sòl al Mediterrani. Estudi revelador de Millán Millán Muñoz.
Descobreix com Millán Millán proposa la Reforestació com a Solució per a frenar la desertificació i les torrencials inundacions a Europa
Divendres passat 23 de juny vam rebre a la Vall de Almonacid la visita del prestigiós investigador i director emèrit del Centre d’Investigacions Ambientals del Mediterrani (CEAM), Millán Millán Muñoz, per a presentar els seus estudis on relaciona el canvi climàtic amb els usos del sòl i la pèrdua de precipitacions en la costa mediterrània.
Millán Millán porta investigant el canvi climàtic i les seues conseqüències en la climatologia des de 1972. En aquests més de 50 anys va treballar per a l’agència espacial nord-americana i en el centre meteorològic nacional del Canadà abans d’arribar al CEAM.
Els seus estudis se centren en analitzar la dinàmica de cicles hidrològics locals i com es veuen afectats pel canvi d’usos del sòl. Nous usos que, en la gran majoria dels casos, redueixen la quantitat d’aigua que evapora el sòl cap a l’atmosfera trencant un equilibri molt més seriós del que caldria esperar.
Les conseqüències en primer lloc són el desplaçament de les pluges sobre la mar Mediterrània i no en la costa. Allí és on si es produeix aqueixa evaporació necessària perquè es donen les pluges però és on menys podem aprofitar-les per a frenar l’avanç de la desertificació de la costa mediterrània.
Les conseqüències en segon lloc són que, al no ploure on i quan normalment hauria de ploure, es produeix una recàrrega d’aigua més profunda de l’atmosfera donant lloc a episodis de pluja torrencial i inundacions, sobretot en àrees allunyades de la conca mediterrània, principalment en el centre d’Europa. S’espera que cada vegada siguen més recurrents aquests episodis igual que s’espera que continue baixant la mitjana de precipitacions anuals a la regió de mediterrània
Millán proposa la reforestació i, més concretament, la recuperació del bosc madur mediterrani com a mesura de contenció prenent l’exemple de recuperació que va suposar la gran obra pública de reforestació que va fer el govern xinés sobre el desert del Looes. I si són espectaculars la quantitat de material, homes i recursos que va emprar aquesta actuació, fins i tot més sorprenents són els resultats de precipitacions mitjanes anuals aconseguides augmentant fins a poder oblidar que allò era un desert. El gegant asiàtic, tan poc preocupat per la qualitat ambiental del planeta, continua impulsant projectes similars en l’actualitat perquè els seus resultats són més que evidents.
I assenyala el poc interés que ha tingut Europa enfront d’aquestes evidències i que seguim a l’espera d’una iniciativa similar, evidentment ajustada a la realitat d’Europa que no és la de la Xina.
Des d’Interpreta Natura volem contribuir amb el nostre granet d’arena mitjançant la promoció de masses forestals més sanes. D’aquesta manera, promovem projectes que busquen acabar amb la continuïtat dels pins fent reforestacions amb espècies autòctones. Aquest és el cas del projecte ULGES (Unitats Locals de Gestió d’Ecosistemes). Gràcies al patrocini de Fundació Bancaixa i La Caixa, hem netejat i adequat dues parcel·les forestals i una de secà mitjançant acords de custòdia signats amb els propietaris. A més dels treballs de condicionament, hem fet reforestacions seguint el mètode de Nuclis de Dispersió i Reclam amb espècies d’alt valor ecològic. Accions realitzades en coordinació amb el CIEF, que ha aportat les plantes d’espècies en perill d’extinció com és el cas de la jara de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis) i la micromeria rodriguezii.
Donada la greu situació de sequera que hem viscut els últims mesos, des del moment de les plantacions hem realitzat diversos regs de manteniment i socors en les parcel·les custodiades en la Serra de Espadà. L’últim objectiu és afermar les reforestacions i contribuir a l’aportació de vapor d’aigua tan necessari perquè no es distorsione el cicle hidrològic local i per a frenar la pèrdua de pluges.
