Reconnectar amb la naturalesa és la clau per a salvar al nostre Planeta del col·lapse i amb això el poder de decisió sobre com volem viure.
La trobada de Xamans ha conformat un escenari obert a la cooperació entre especialistes.
És necessari transcendir a la “nova realitat” des de la “col·laboració” amb la naturalesa.
Hem de fer arribar el missatge d’una manera clara i senzilla a tothom.
La felicitat i la creativitat, les claus per a la recuperació.
Són només alguns dels titulars que vam tindre l’oportunitat de recollir dilluns passat 11 de maig. Celebrem el dia internacional dels ocells migradors i l’inici del desconfinament amb una trobada entre Xamans veritablement nutritiu. La situació que estem travessant ha fet trontollar els pilars d’una societat que, sabedora del perill que corre, no s’anima a reconduir els seus passos.
Interpreta Natura considerem que aquest és un moment clau, una oportunitat. La societat ha rebut un dur colp i ara està esperant que algú done alguna explicació.
És el que pretenem amb l’organització d’aquesta trobada amb algunes de les persones més rellevants en els seus respectius camps. Necessitem recuperar la connexió perduda amb la naturalesa, restablir l’equilibri del sistema i canviar tot tipus de model insostenible.
Resulta complicat sintetitzar les 3 hores de trobada amb semblant nivell però a continuació tractarem de concentrar la visió dels nostres Xamans i Xamanes. D’altra banda vos avancem que els seus currículum són extensíssims pel que els referenciarem pels mèrits més rellevants per al nostre assumpte. Us encoratgem a investigar sobre ells i seguir el seu llarg deixant.
Odile Rodríguez de la Fuente
Filla de l’autèntic xaman, és evident que ha heretat el seu biofilia. Acaba de publicar el llibre “Félix, un hombre en la Tierra” de Planeta de Libros. Odile té clar que la naturalesa és la nostra major biblioteca. Considera que ens trobem en una crisi sistèmica que generarà moltes més crisis que estan per vindre.
Félix tenia la clau per a resoldre aquesta situació. Ell pretenia apoderar a les persones perquè foren conscients del poder que tenen per a ser plens i feliços i així constituir una comunitat forta. Hem d’apoderar a una joventut post-materialista i disruptiva per a atallar amb el dualisme de bons i dolents per a contribuir tots junts.
Benigno és arxiconegut per la seua labor de divulgació ecologista. A més és l’autor de la biografia de Félix Rodríguez de la Fuente, entre moltes altres gestes. Ell creu que Félix estaria sorprés en veure com una societat poc inclinada a la “tele-activitat”, ha fet un curs intensiu i descobert una fórmula per a viure integrats en la naturalesa. Assegura que l’home ha de tornar a viure en xicotetes comunitats rurals i que aquest canvi és necessari i possible. A més afirma que “l’home” fa 5000 anys era una meravella d’animal, però que ens pot la supèrbia pel que no reconeixem els nostres errors i ens trobem a les portes que torne a ocórrer.
María García de la Fuente
María és la Presidenta de l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental ja que considera que els mitjans de comunicació tenen un paper de comunicació fonamental per a transmetre aquesta nova realitat. Com a comunicadora destaca com Félix era capaç d’interrelacionar tots els elements de la naturalesa, “tenia una visió multisectorial”.
Dr. Enginyer Industrial, Director emèrit de la Fundación eam i assessor de la UE des dels anys 70 entre infinitat de mèrits atorguen a les seues paraules entorn de la meteorologia mediterrània una credibilitat inqüestionable.
Millán assegura que l’home no té drets. En la naturalesa tots competeixen. L’home a trencat aqueixa relació en el seu benefici interrompent tots els sistemes naturals. La solució passa per aprendre a viure bé però sense pertorbar-ho més de l’imprescindible. Per a això és necessari conéixer com funciona per a no trencar-ho.
Porta dècades defensant que si construeixes en la costa mediterrània, perds les tempestes a les muntanyes de la conca mediterrània. Aquest vapor que no precipita causa efecte d’hivernacle i a més viatja fins a centre Europa on causa inundacions.
L’aigua engendra aigua. Per això, per a restablir el cicle hidrològic és necessari tindre un sòl ric que faça efecte d’esponja, “la mare”. Llavors la vegetació actua com a “llevadora” evaporant aqueixa aigua possibilitant precipitació.
A més, Millán ha tractat de respondre a la pregunta que molts ens fem, està relacionat l’augment de la precipitació amb l’estat de confinament? Segons explica, això és molt probable, hipòtesi que argumenta.
Per a precipitar necessites una massa d’aire amb suficient humitat (aigua) + la temperatura necessària + una partícula que pot ser de pol·len, sal marina, etc. Si l’atmosfera té menys partícules és més possible que les gotes arriben al sòl. En una atmosfera contaminada hi ha tantes partícules que l’aigua s’evapora abans d’arribar al sòl. Això pot haver sigut conseqüència de la reducció de les partícules contaminants a causa del confinament.
A més d’aquest fet, el Doctor va tractar també de transmetre’ns com el trànsit aeri és una de les principals causes de l’efecte d’hivernacle i de la fosa de les glaceres alpines. “El trànsit aeri emet vapor d’aigua a molta altura (en la interfase amb la troposfera). Aquest vapor d’aigua absorbeix i emet a les mateixes longituds d’ona que l’aigua líquida i que l’aigua gel. Si tens una zona muntanyenca amb glaceres davall d’una zona de pas d’avions es produeix un efecte micro-ones. El gel de l’interior de la glacera absorbirà les ones que emet el vapor generat pels avions. Això provoca que les glaceres alpines es fonguen des de dins”.
Finalment assevera que “l’efecte d’hivernacle produït pel vapor d’aigua no es discuteix perquè no interessa” i que “els funcionaris mai han defensat que el clima de l’Europa del sud no funciona igual que el clima Europeu, per la qual cosa apliquem unes normatives europees que no són específiques per a la conca mediterrània”.
Descure Sr. Millán, després d’aquesta breu classe magistral no ens queda més remei que disculpar-li la seua “malafollá” *granaina. :)
Lucía López Marco
Lucía és la creadora del blog Mallata (entre moltes més coses) un refugi on trobar informació sobre agroecologia, sobirania alimentària, desenvolupament rural i ramaderia extensiva.
Veterinària de carrera, li agradaria ser pastora i té una visió molt positiva de la “nova realitat”. Ha expressat que aquesta crisi ens ha permés descobrir coses molt importants com que el medi rural sembla més segur, que l’agricultura i la ramaderia són fonamentals i que molts treballs de les oficines de les ciutats són possibles a través del tele-treball.
Amb tot això conclou que “el futur està a tornar al camp. El medi rural ofereix un munt d’oportunitats”.
Jesús Garzón
Pastor transhumant, podria dir-se que de naixement. Ha impulsat l’Associació Transhumància i Naturalesa i es considera pastor de medi ambient. En sentir-li parlar s’entén tot.
Jesús continua tenint un esperit jove i combatiu perquè assegura que aquesta situació és l’oportunitat que estàvem esperant. A més sembla content amb el rumb que ha pres el Govern amb el seu Ministeri de Transició Ecològica i la UE amb el Pacte Verd que per al 2030 han marcat les línies mestres.
Analitza com la ramaderia està gestionant el 50% de la terra emergida deduint que la ramaderia extensiva és sostenible i necessària. Els seus arguments són clar, aquest tipus de ramaderia evita incendis forestals, es mou pel seu propi peu minimitzant l’impacte i, per si no fos prou, fertilitza el sòl. Un ramat d’ovelles reparteix 5 tones de llavors que dispersa i 3 tones de fem.
La seua visió de la “nova realitat” li porta a defensar que una de les claus resideix en ells i reivindica: “Pastors per a conservar el medi ambient del Planeta”
Paqui Godino
Paqui és la valenta fundadora de l’editorial La Traviesa Ediciones, especialitzada en educació ambiental. El primer llibre que ha editat ha sigut ni més ni menys que “Compartir la naturaleza”. Jocs i activitats per a reconnectar amb la naturalesa. Per a totes les edats de Joseph Cornell amb el qual hem compromés un webinario per a aquesta tardor.
Aquesta emprenedora ambientalista ens ha aportat la seua particular visió, i en la nostra opinió molt encertada, que és necessari teixir aliances per a reconnectar amb la naturalesa.
I en aquesta clau creu fermament, en què reconnectar amb la naturalesa és una necessitat urgent i una oportunitat per a provocar la transformació que necessitem per a aqueix bon viure.
Greg Traymar
Greg és el Director Internacional de Sharing Nature Worldwide. Ha consagrat la seua vida a ajudar a uns altres a trobar la renovació interna i l’amor per la naturalesa.
Assegura que un dels principals problemes és que la gent tendeix a tindre por. El nostre paper és ajudar-nos a canviar els sentiments negatius. Necessitem donar experiències alegres que siguen positives per a la gent. Exemplifica el cas dels xiquets/es que han estat aïllats durant el confinament. A la volta haurem de centrar-nos en que tornen a jugar.
La seua “doctrina” defensa que l’educació ambiental teòrica ha de traduir-se en experiències immersives i assevera que la naturalesa ajuda moltes persones a eixir de les depressions.
Ens alenta amb l’oportunitat que tenim per a sanar a les persones mitjançant la connexió amb la naturalesa, donant-los una experiència que puguen conservar tota la seua vida.
I ens mostra el camí per a afrontar la “nova realitat”. “Per a crear una societat que realment mestressa i cuida la naturalesa hem d’oferir als nostres ciutadans experiències o activitats que els canvien la vida.
Raúl de Tapia
Un autèntic xaman de les arts comunicatives. Director de Projectes de la Fundació Tormes-EB. Biòleg. Consultor ambiental i patrimonial. Col·laborador en diferents mitjans de comunicació i una infinitat d’iniciatives més.
La primera reivindicació de Raúl va dirigida a aquelles persones que en els 80 criticaven el missatge ecologista que segons ells impedia el desenvolupament. Ells han sigut els que ens han portat de tornada a la caverna.
Defensa que necessitem un contacte directe amb la naturalesa igual que el dormir. Per això apunta que estem abocats a replantejar les ciutats, entenent el que pot aportar cada element, com per exemple els horts urbans que haurien de denominar-se “horts de suport emocional”.
Una vegada més apunta cap a la creativitat com la solució i la cultura com el mitjà per a arribar al públic general. “Si volem arribar a altres llocs haurem d’anar per altres camins”.
I llança una reflexió:
Si la naturalesa era la resposta, quina era la pregunta? La pregunta és segons ell, com volem ser feliços?. En quina mena de felicitat volem que es base el nostre nou model de vida?
Finalitza la seua intervenció amb una cita de Alonso d’Herrera i que té major transcendència de la insinuada. “Com uns altres van plantar per a ens i gaudim del seu treball, cosa bones és que ens plantem per a ens i per als quals després de ens vingueren.”
Miguel Ángel Pinto
Director de l’Aula Medi Ambient de la Fundació Caja Burgos. Pajarero i intèrpret. Entestat a reconciliar a totes les espècies, especialment la nostra a través de la interpretació ambiental.
Miguel Ángel ens indica que la ciència porta anys parlant d’aquests problemes, però la societat ha tancat l’orella, fins i tot s’ha comportat de manera hostil i apunta algunes frases reveladores del gran Gary Snyder “La naturalesa no és un lloc per a visitar, és la llar”.
Una vegada coincideix amb la resta de xamans en indicar que el futur passa per una reconexió i una volta a la biodiversitat en tots els sentits. Postil·la que els éssers humans hem passat d’adorar a la naturalesa a sotmetre-la.
Vull citar a més un símil entre la nostra ment i els cultius, amb idèntics resultats i que esmenta així. “Qualsevol signe de monocultiu mental és un signe d’estancament i mort. Contra això només hi ha una solució, l’agroecologia mental”.
Per si aquestes reflexions no fóra suficients conclou que “Cal transformar l’educar per a conservar a educar per a conciliar”.
Professor d’investigació del CSIC i de la Universitat Rei Joan Carles. Aquest valent comunicador científic malda per justificar la controvèrsia de les seues últimes aparicions en els mitjans de comunicació, degudes a les seues conclusions i afirmacions derivades de l’estudi i l’evidència científica.
Fernando ens ha obert els ulls a la importància d’atendre els nostres científics/es en el plantejament del nostre futur.
Entre aquestes controvèrsies destaca una de les seues reflexions. La vacuna contra el COVID serà un èxit a nivell científic, però cal admetre que el sistema ha fracassat. Assegura que la naturalesa és la que obra l’autèntica màgia ja que ens protegeix de perills que ni coneixem i que l’única vacuna que realment hem de buscar és la conservació de la naturalesa.
No dóna crèdit, igual que la majoria de nosaltres, que el món seguisca sense escoltar als científics que porten repetint el mateix missatge del Cim de Rio del 92. S’exaspera davant tal falta de crèdit “Com cal dir les coses”? Això del virus es veia vindre. I es tira dels pèls davant el fet que la solució passa per alguna cosa que a més ens agrada, la naturalesa.
La seua frase final és lapidària:
“Tenim a la nostra mà traure de la naturalesa el millor o els seus pitjors dimonis com les pandèmies o el canvi climàtic”.
És altament probable que en aquest text no hàgem sabut comunicar ni una xicoteta part de la saviesa dels nostres savis/as. Per això us animem a veure el vídeo complet de la “trobada de Xamans”
Pots comentar a través de les Xarxes Socials amb les Etiquetes
#SabiduríaNatural #Reconectarconlanaturaleza
Nota. Hem tractat de recopilar i transcriure les idees dels participants de la manera més fidedigna possible, encara que és possible que la coincidència amb la seua particular visió no siga coincident al 100%. Us preguem de davant mà, disculpeu les probables discrepàncies.
