Acció de participació social al medi rural: Com són els pobles amb els quals somiem?
Reviu lo Rural és un projecte impulsat per Interpreta Natura en col·laboració amb la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. El seu objectiu ha sigut conéixer de primera mà la realitat i les visions de futur de les persones que habiten el medi rural alhora que s’ha fomentat l’associacionisme per a animar a la participació en la proposta i desenvolupament d’iniciatives i solucions.
Com sabeu, per tal d’aconseguir la nostra missió, hem desenvolupat diferents accions que han donat cara i ens han permés sentir la veu de les persones que viuen en municipis rurals.
Enquesta
Difusió d’una enquesta en línia.Entrevistes cara a cara
Entrevistes personals a perfils demogràficament interessants i de persones que desenvolupen activitats econòmiques en els municipis.Lliure participació
Jornades de Participació per al veïnat general de lliure participació.Jornada de debat
Jornada de trobada i debat de persones influents en el medi rural per a l’anàlisi de la situació actual i les perspectives de futur.
Posem en valor l’ERA (Escola Rural Activa)
Jornada de posada en valor de l’Escola Rural per a fer front a la despoblació presentant diferents casos d’èxit: escoles rurals, escoles resilients.Parlem amb la infància.
Jornades de Participació en els CRAs (Col·legi Rural Agrupat) per a escoltar les veus de la infància, el futur dels pobles.Jornada de trobada
Dinàmica participativa en la Trobada del Parc Natural a Torralba del Pinar.Ha estat molt interessant i de segur que teniu curiositat per conéixer els resultats.
A continuació fem un resum de les principals conclusions al voltant de les diverses temàtiques tractades. Recordeu que podeu accedir als detalls en els informes de cada una de les accions.
El consens més gran de tot el projecte: els municipis rurals troben necessari posar en marxa mesures per a frenar la despoblació (95% de les respostes).
Habitatge:
Existeixen moltes vivendes buides en els municipis i també són moltes les persones que estan interessades a llogar i establir-se al medi rural. Els motius de l’escassetat d’oferta de lloguer corresponen al fet que no estan en condicions, no ix rendible llogar, no es fien dels inquilins o no es posen d’acord els propietaris.
Incentius al lloguer des de l'administració.
La mediació entre propietaris i inquilins.
La limitació de propietat d'habitatges.
La creació d'habitatges públics.
L'expropiació de vivendes en ruïnes o tancades durant moltes dècades.
La vinculació de la rehabilitació d'habitatges amb tècniques tradicionals.
Augment dels impostos a segones residències.
El foment de l’ús del recurs de “Infovivienda” des de l’ajuntament.
Ajudes a la rehabilitació per al posterior lloguer.
A més es troba molt important fer una feina de conscienciació per a l'obertura de vivendes i en lluita contra el despoblament.
Treball:
Hi ha poca oferta de treball, però també hi ha poca demanda de treball. Açò mostra un territori amb poc dinamisme econòmic. Tanmateix és necessari ressaltar que en el medi rural els índexs d’emprenedoria superen els de les ciutats, sobretot en el cas de les dones rurals emprenedores que representen el 54% del total (en contrast amb el 30% a les ciutats).
Possibles àmbits de treball emergents: cura de persones grans, ajuda domiciliària, repartiment de menús saludables per a persones adultes majors, neteja de cases de persones que pugen els caps de setmana, manteniment d’hortes de la població flotant i/o repartidors de llenya i encenedors d’estufes durant l’hivern. Es tracta d’idees que a més de poder representar un sobresou per a algunes persones, representen un espai de trobada entre la població local i la població flotant (aquella que acudeix només en vacances i caps de setmana).
Possibles mesures:
Formació i assessorament a l'emprenedoria, sobretot en el cas de les dones rurals.
Creació d’espais d’oficines o coworking.
Beneficis fiscals a les sedes socials en municipis amb risc de despoblació.
Millora de la connectivitat (en algunes localitats concretes).
Es troba interessant crear un canal de comunicació que pose en contacte a demandants i oferents de treball.
Serveis públics
En línies generals hi ha un alt grau de satisfacció entorn dels serveis públics existents en els municipis donat que molts d’ells conserven un ràtio de població que els garanteix. De fet es reconeix que són inclús millors que en les ciutats. Tanmateix és una realitat que es troben en perill perquè a mesura que la població decreix, els serveis públics empitjoren considerablement. Només es considera deficitari el servei de transport públic.
Possibles mesures:
Manteniment o augment de la població.
Creació d’una plataforma que pose en contacte a les persones per a compartir transport entre municipis.
Augmentar l’oferta de transport públic cap a Segorbe un dia a la setmana amb la possibilitat de coincidir amb el dia de mercat.
Turisme rural
La població reconeix els beneficis i les potencialitats dels seus municipis i és per això que hi ha una clara intenció de mostrar-los a la resta de la gent perquè puguen ser gaudits a través del turisme. Cada municipi ha identificat en línies generals quins elements els fan especials i els situen com a un destí interessant.
Possibles mesures:
Creació d’un pla de màrqueting per donar visibilitat als municipis com a destins de turisme rural.
Crear un canal de difusió d’ofertes d’oci al territori.
Posada en valor dels oficis tradicionals dels pobles amb mostres, formacions i fires.
Senyalitzar senders tradicionals i promocionar rutes interpretatives amb un grup estable de senderisme.
Rehabilitació del patrimoni material de torres i castells amb panells interpretatius que conten la seua història.
Comerços locals:
Es troben en perill a causa que moltes persones prefereixen acudir a poblacions més grans a fer la compra.
Possibles mesures:
Conscienciar sobre els beneficis comunitaris de consumir en els comerços locals.
Fomentar els productes de proximitat en els comerços locals.
Més multi-comerços amb productes diferents de ferreteria, gelateria, estanc, menjar a granel, coses de costura, etc.
Fomentar la diferenciació i posada en valor dels productes artesans.
Infància
La infància gaudeix de la vida en el seu municipi, coneixen i saben situar-se en el poble. A més, reconeixen les peculiaritats de les localitats i tenen una especial voluntat de senyalitzar-los i posar-los en valor.
Possibles mesures:
Generalment, en els pobles hi ha espais que no són amables amb la infància, un clar exemple és la carretera, que limita el seu moviment en llibertat. Es proposa la creació d’una ruta segura per a la infància per tal que la puguen creuar amb tranquil·litat.
La infància més major o els (quasi) adolescents reivindiquen més espais de “joc juvenil” com un parc de Parkour, un rocódrom o diverses pistes de joc.
A la infància li agrada jugar en els llocs suggerits per a tal fi. Així mateix reconeixen les places com a llocs d'interés, però no es troben còmodes jugant entre els carrers. Es recomana analitzar el grau d’amabilitat de l'espai públic amb el joc lliure i dins del poble.
La infància reivindica més espais per a estar tranquils i tranquil·les així com per a passejar amb les famílies. Espais naturals on poder estar en silenci i disfrutar de la natura, seure a terra i mirar al cel sense el bullici dels parcs infantils.
